Fer tornar vell. Les penes l'han envellit ràpidament. Tornar-se vell. S'ha envellit d'hora, el pobre Tomàs. Arribar a vell. Tots els de casa envelleixen molt. Sopa poc i envelliràs. Un col·lectiu, experimentar un augment de la mitjana d'edat dels seus components. La poblac [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

Durar, arribar a vell. [...]

v tr 1 envejecer. Les penes han envellit la meva mare, las penas han envejecido a mi madre. v intr 2 envejecer (o envejecerse pron p fr), hacerse viejo. En Joan no envelleix, Juan no envejece. 3 [arribar a vell] envejecer. Sopa poc i envelliràs, cena poco y envejecerás. 4 fig envejecer. El llenguat [...]

1 v. tr. Fer tornar vell. Cp. revellir: fer semblar més vell que no és. Aquesta barba grisa que porta el revelleix. 2 (envellir-sepron.). Tornar-se vell. posar anys decaure anar de baixa Cp. repapiejar (->), passar-se: revellir-se. Aquesta dona només té quaranta anys, però està passada. Ant. R [...]

Rom sense envellir. [...]

Que no envelleix, que no pot envellir. [...]

lila, de cos cònic truncat que, en envellir, pren forma de copa i es torna bru (Gomphus clavatus). [...]

Acció d'envellir o d'envellir-se; l'efecte. Procés de desenvolupament del buquet d'un vi. Procés tèrmic que es produeix en l'acer dolç i en els aliatges metàl·lics lleugers, el qual causa un augment de la duresa i de la resistència mecànica. [...]

envellir a la bota. Un vi ranci. Una rància estirp. De rància noblesa. Gasiu.  [...]