Anar impetuosament a l'encontre (d'algú o d'alguna cosa), anar a topar-hi. El brau m'ha envestit prop del pont, i sort he tingut de poder-me enfilar en un arbre. La nostra barca va envestir la seva i de poc li fem fer sotsobre. El tren ràpid ha envestit un tren que estava parat a l [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 embestir. L'autobús envestí el cotxe, el autobús embistió el coche. 2 [per demanar quelcom] embestir, acometer. 3 fig [una cosa àrdua] acometer, emprender. Envestir un negoci, acometer un negocio.  [...]

1 escometre arremetre afalconar, envestir abrivadament. bornar(v. intr.), envestir el peix la xarxa. brivar, íd. afuar-se, llançar-se impetuosament contra algú o alguna cosa. atropellar, envestir causant dany. atacar, atracar. 2 Fig. emprendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'envestir; l'efecte. [...]

El peix, envestir la xarxa. [...]

Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]

Atiar (els gossos) a envestir algú. Quan li aquissaren els gossos, el pobre xicot va fugir corrents. [...]

Un animal, envestir (algú o alguna cosa) a cops de cap. El bou va mufar l'amo en veure'l córrer. No t'acostis a la vaca que mufa. [...]

El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]