FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amalgamant Llengua flexiva. llengua analítica Llengua que expressa les funcions morfosintàctiques per mitjà de l'ordre de mots o per l'ús de mots independents. llengua ergativa Llengua que es caracteritza morfològicament per la possessió del cas ergatiu i [...]