Dreçar i posar rígid (el cabell) com les punxes d'un eriçó. Se m'ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós. Els senglars, davant el perill, s'ericen. Omplir d'obstacles, de dificultats, d'aspreses, etc. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com començar.  [...]

v tr 1 [els cabells, els pèls] erizar, poner de punta. El fred li eriçava els cabells, el frío le erizaba el pelo. v pron 2 [els cabells, els pèls] erizarse, ponerse de punta. 3 fer eriçar erizar, poner de punta. L'accident va fer eriçar els cabells als qui el van veure, el accidente puso los [...]

Dreçar els cabells. S'usa esp. com a pron. esborronar esborifaro esborrifar estarrufar posar els pèls de punta arrufar-se el pèl(només pron.) eriçonar(Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'eriçar o d'eriçar-se; l'efecte. [...]

Eriçar, posar rígida, (una cosa que normalment és flexible i ajaguda). El gat enreveixinava la cua. Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. Han fet fora l'aprenent perquè s'enreveixinava [...]

v tr 1 eriçar, estarrufar, fer eriçar. El frío le erizaba el pelo, el fred li eriçava els cabells. v pron 2 eriçar-se. Se me eriza el pelo, se m'ericen els cabells.  [...]

v tr 1 encrespar, eriçar. v pron 2 encabritar-se.  [...]

v tr 1 [despeinar] escabellar, descabellar, despentinar. 2 [erizar] esborronar (o eriçar) els cabells de. 3 fig i p fr [horrorizar] esborronar. v pron 4 escabellar-se. 5 esborronar-se (o eriçar-se) els cabells de.  [...]

eriçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]