FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un líquid, esbravar-se. Aquesta essència s'ha esbafat. Una persona, esbravar-se donant sortida als sentiments, als desitjos continguts. Sempre s'esbafa cridant. Perdre la il·lusió o les ganes de fer una cosa a força d'aplicar-s'hi massa intensament. Si no fas altra cosa que [...]
v pron 1 [perdre el baf, l'olor] evaporarse. 2 [esbravar-se] perder fuerza. 3 fig [esbravar-se] desahogarse. Esbafa't d'una vegada!, ¡desahógate de una vez!4 fig [perdre el delit, les ganes] desanimarse, desalentarse, descorazonarse. 5 fig [perdre el coratge] acobardarse. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar pas lliure, sortida (al foc). Esbravar 2 . Va desfogar la seva ira contra aquells éssers innocents. Es va desfogar cridant i insultant els presents. El temps, l'estat de l'atmosfera, el vent, etc., esbafar-se. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esbafar-se esbraveir-se, perdre (un vi, una essència, etc.) la força, l'olor, etc. esbafegar-se evaporar-se(fig.) 2 Fig. desfogar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
, esbravar-se, esbafar-se. Cuando está enojado se desfoga con los niños, quan està enutjat es desfoga amb els nens. 6 [desquitarse] rescabalar-se, revenjar-se. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(acovardir-sepron.) agallinar-se. Davant l'actitud arrogant d'aquells botiflers s'agallinà lamentablement. arronsar-se(fig.), perdre el coratge. Semblava decidit a fer-ho, però a la primera dificultat es va arronsar. esbafar-se, perdre l'ànim. encongir-se(fig.). A l'hora dels exàmens s'encongeix i no sap [...]