FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó (d'alguna cosa ensabonada). Esbandir la bugada. Esbandir els plats. Esbandir els cabells. Netejar (una cosa) amb aigua clara. Cal esbandir bé el pinzell. Alliberar-se (d'una cosa que constitueix una nosa o una molèstia). Va esbandir les [...]
entenc.
En el sentit de 'treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d'alguna cosa ensabonada', es poden fer servir els verbs esbandir, esbaldir, rabejar, esclarir i aclarir. Per exemple:
Han tallat l'aigua en el moment d'esbandir-me els cabells.
Tu rentes els plats i jo els esclareixo.
El verb [...]
v tr 1 [roba, plats, etc] enjuagar, aclarar. Esbandeix-li els cabells, enjuágale el cabello. v pron 2 enjuagarse, aclararse. S'esbandeix les mans, se enjuaga las manos. 3 [escampar-se] alborotarse. Se li esbandien els cabells, se le alborotó el pelo. 4 fig i fam [desempallegar-se] desembarazarse, l [...]