FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions, entreteniments, etc. Si passejava una estona li semblava que esbargia els maldecaps de la feina. Havia esbargit les temptacions amb lectures de devoció. Lliurar-se a entreteniments o deports que desc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, treure's del damunt amb una sacsejada (allò que l'afeixuga, que l'oprimeix, etc.). Esbargir . En aquell paratge deliciós feia compte d'esbatre les angúnies que el turmentaven. Esbatre la malenconia. [...]