Fer bocins (una cosa). De la trompada, el vidre del davant es va ben esbocinar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 partir, trocear. 2 [coses disgregables] desmenuzar. Esbocinava el pa, desmenuzaba el pan. 3 despedazar, trocear. v pron 4 hacerse trizas, destrozarse. Si et cau el gerro s'esbocinarà, si te cae el jarrón se hará trizas.  [...]

bocinejar esmicolar(->) o esmicar esdernegar engrunar(pa, blat de moro, etc.) esmollar(pa) capolar(carn, etc.) trinxar(->) espedaçar especejar estrinxolar escarxar-se(pron.), esmicolar-se. espoltrir-se(pron.), fer-se bocins. fer-se pols(una cosa) trossejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdi [...]

Esbocinar. [...]

Acció d'esbocinar o d'esbocinar-se; l'efecte. [...]

v tr esbocinar, especejar.  [...]

v tr 1 [romper] esbocinar, esmicolar. 2 [estropear] espatllar, fer malbé, atrotinar.  [...]

v tr 1 [desmenuzar] esmicolar, esbocinar, capolar. 2 [el azafrán] esbrinar, desbrinar. 3 [judías verdes, habas, etc] triar, netejar.  [...]

v tr 1 [pan, etc] esmicolar, esbocinar, esmicar. 2 fig explicar detalladament (o fil per randa, o en detall).  [...]