Fer que (alguna cosa) s'obri o es rompi cedint a una pressió exterior. S'ha assegut sobre el timbal i l'ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d'esbotzar. Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior. Del cop, la maleta es va esbotzar. La presa s'esbotzà per [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 reventar. v pron 2 reventarse.  [...]

esfondrar. Esfondrar una porta. rebentar. Rebentar una porta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esbotzar o d'esbotzar-se. [...]

Treure la butza (d'un animal). Esbotzar.  [...]

Deixar anar bruscament, descarregar, allò que es porta dins. Aquest remei l'ha fet desbotar per dalt i per baix. Feia dues hores que els núvols amenaçaven pluja; per fi han desbotat. Ell volia callar; però a la fi ha hagut de desbotar. Esbotzar. Desbotar una porta.  [...]

Fer que s'obri o esclati cedint a una pressió interior. Li vam rebentar la bomba punxant-la. Rebentar o esbotzar una porta. Se m'ha rebentat el gra. S'ha rebentat el dipòsit. Rebentar-se de riure. rebentar el bot Cessar de retenir-se, esclatar. rebentar preus Vendre molt barat [...]

esbotzar el recipient. Làmina circular, generalment de material plàstic, per a l'enregistrament i la reproducció fonogràfics. disc compacte Disc òptic per a l'enregistrament i la reproducció de música en sistemes d'alta fidelitat. disc compacte Disc òptic que [...]

v tr p fr [espachurrar] esbotzar, rebentar.  [...]