Tallar, arrencar, esqueixar les branques (d'un arbre). El vent ha esbrancat les figueres. Amb la ventada els arbres s'han esbrancat tots. Un camí, una escalinata, etc., bifurcar-se. Els canals s'esbranquen en recs. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 [un arbre] cortar (o arrancar) las ramas, desramar. v pron 2 [un arbre] quedarse sin ramas. 3 [un camí, etc] bifurcarse.  [...]

1 tallar, arrencar, esqueixar. 2 (esbrancar-sepron.) bifurcar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esbrancar 1 . [...]

Acció d'esbrancar o d'esbrancar-se; l'efecte. [...]

v tr [esbrancar] desramar.  [...]

v tr [podar] esbrancar, desbrancar.  [...]

v tr agr [chapodar] esbrancar, esporgar.  [...]

v tr 1 agr podar, esbrancar. 2 fig [cercenar] retallar.  [...]