Fer perdre el braó, el vigor, (a algú). Fatigar en alt grau. No cal que t'esbraonis: ja ho faré jo. Els músculs, especialment de les extremitats, adolorir-se per exercicis massa violents o per excés de feina. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 debilitar. 2 agotar. v pron 3 debilitarse. 4 agotarse.  [...]

esbraveir debilitar, fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esbraonar. [...]

v tr [esbraonar] desjarretar, extenuar.  [...]

v tr 1 [a una res] tallar els braons. 2 fig i fam [debilitar] esbraonar, desbraonar.  [...]

enfortir. Ant. Esbraonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fe, la pietat és mortificada (Eiximenis). enllangorir extenuar, debilitar les forces físiques. desbraonaro esbraonar, fer perdre el braó o vigor. enervar, privar d'energia, fer dèbil, impotent. castigar, fer minvar la puixança d'una persona. L'enemic ha estat durament castigat. [...]

exhaurir aplanar atropellar baldar(fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar(fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor [...]