Escridassar, especialment demostrant disconformitat. El públic ha esbroncat l'àrbitre. Renyar a crits. Dir (a algú) a la cara els seus defectes, les seves faltes, etc., especialment amb careta per carnaval. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

Escridassar un esportista o un equip pel seu baix rendiment o per un comportament antiesportiu. [...]

v tr abroncar, reprender, reñir.  [...]

Fer retrets. retret. tirar (o clavar, o fer petar) per la cara tirar en cara(a algú una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esbroncar. Li vaig clavar un esbronc! Paraules amb què s'esbronca. [...]

v tr esbroncar, aücar. El orador fue abucheado, l'orador fou esbroncat.  [...]

v tr 1 [reprender] esbroncar, escridassar. 2 [avergonzar] avorrir, enfastidir, fastiguejar. v pron 3 avergonyir-se. 4 enfadar-se, ofendre's.  [...]

, esbroncar. No me chilles, no m'escridassis. 8 [abuchear] escridassar, esbroncar, xiular. Fue chillado por el público, fou escridassat pel públic.  [...]

1 continuar. 2 Adreçar a algú paraules de blasme. censurar renyar(->) reptar increpar objurgar amonestar bonegar sermonejar sabatejar(fig.) escridassar moure un vol (a algú) clavar un juli(fig.) reconvenir(Alc.) fustigar(Alc.) cantar les veritats(a algú) Cp. esbroncar [...]