Fer desaparèixer (alguna cosa) als ulls d'algú sense que s'apercebi de com ha estat fet. Escamotejar una carta. Suprimir, davant algú, prendre subtilment a algú (alguna cosa) sense que se n'apercebi. Li va escamotejar el rellotge. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v tr 1 [fer desaparèixer] escamotear (o escamotar p fr). 2 [pispar] escamotear (o escamotar p fr), birlar fam, afanar fam. 3 [guanys, diners] escamotear (o escamotar p fr).  [...]

sostreure, suprimir, prendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'escamotejar; l'efecte. [...]

Que escamoteja o serveix per a escamotejar. El màgic pronuncià la fórmula escamotejadora i el colom desaparegué. Persona que escamoteja. [...]

v tr escamotejar.  [...]

1 fer desaparèixer treure eliminar remoure. Remoure un obstacle. anorrear esborrar(fig.) escamotejar matar(->), fig. Aquesta ruixada matarà la pols. liquidar abolir anul·lar(->) ventejar(fig.). Ventejar de la llengua un castellanisme sense solta. ometre(->) callar [...]

, que no el trobo? recondir, amagar o desar en un lloc segur. encauar, amagar quelcom dins un cau o altre amagatall. enforatar escamotejar, amagar una cosa als ulls d'algú sense que aquest s'adoni de com ha estat fet. ensofronyar, entaforar. encofurnar emboscar, amagar algú ficant-lo en l'espessor [...]

1 agafar(->) toldre emparar-se de arrencar, prendre d'algú una cosa amb violència. arrapar, es diu esp. referint-se a la mort, a un estat d'èxtasi. llevar. Llevar la vida a algú. Llevar l'honra. escamotejar, prendre subtilment una cosa a algú sense que se n'adoni. arrabassar [...]