FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manifesta d'una manera sobtada i violenta. Un canvi brusc de temperatura. Una escomesa brusca. Aspre, sec, no complimentós. Un home brusc. Té un caràcter brusc. Paraules brusques. Maneres brusques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té, no demostra, por. El duc, serè i impàvid, esperava l'escomesa dels enemics. Miraré la mort amb rostre impàvid. Impassible 2. Els dos fossers esperen impàvids l'hora d'endur-se el mort al cementiri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resistir (alguna cosa) obligant-la a retrocedir, allunyar-la violentament de si. Repel·lir un assalt, una escomesa. Repel·lir l'enemic. Repel·lir un argument. Causar repulsió (a algú). Aquesta pudor em repel·leix. Un cos, tendir a separar-se (d'un altre) per una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altre. tornar la pilota Donar resposta escaient a una escomesa, una paraula ofensiva, etc. Bala de pedra, de plom, etc., amb què es carregaven els canons, els arcabussos, els mosquets i altres armes de foc antigues. Massa de pa ratllat, carn capolada, ou batut, farina, etc., que se sol [...]