Venir abrivadament, hostilment (damunt algú). No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a bastonades. Llavors s'escometeren a cops de bastó i els haguérem de descompartir. Sortir a l'encontre (d'algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan tornava cap [...]

El verb que heu cercat es conjuga com prometre.  [...]

v tr 1 acometer, atacar. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós, no se atrevían a acometer a un enemigo tan poderoso. 2 [sortir a l'encontre] abordar. 3 [començar] acometer, emprender. Han escomès la tasca amb molta empenta, han acometido la tarea con mucho empuje. v pron 4 liarse. Es van [...]

1 atacar. 2 anar a l'encontre(d'algú) 3 començar. 4 (escometre'spron.) encontrar-se, escometre's hostilment. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'escometre; l'efecte. [...]

Escometre atacant. Sense dir-li cap paraula, van arremetre'l. Els soldats arremeteren contra els facciosos.  [...]

Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa. Sempre m'empaita perquè li compri alguna de les seves pintures.  [...]

Escometre (algú) per matar-lo, ferir-lo o fer-li mal. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren. [...]

Acció d'escometre el falcó, l'esparver, etc., la seva presa. Escomesa, especialment a fi d'emparar-se d'alguna cosa. Donar, pegar, falconada. [...]

Una nau, atansar-se a terra, a una altra nau, per tal d'amarrar-s'hi. La nau va atracar al port. Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana. Afartar-se. Es va atracar de bombons. [...]