Fer crits (a algú) renyant-lo, reprenent-lo, etc. Barallar-se a crits. Avui he sentit com mare i filla s'escridassaven al replà de l'escala. Esgargamellar-se cridant. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [renyar fent crits] abroncar, regañar, reñir. 2 [algú en públic] abuchear, abroncar. v pron 3 [barallar-se a crits] reñir intr, regañar intr, pelearse. 4 [esgargamellar-se] desgañitarse.  [...]

1 renyar. 2 (escridassar-sepron.) cridar, parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'escridassar o d'escridassar-se. Cridòria. [...]

Escridassar, especialment demostrant disconformitat. El públic ha esbroncat l'àrbitre. Renyar a crits. Dir (a algú) a la cara els seus defectes, les seves faltes, etc., especialment amb careta per carnaval. [...]

v pron → escridassar (escridassar-se)  [...]

v intr 1 xisclar, esgaripar. Las mujeres huyeron chillando, les dones van fugir xisclant. 2 [hablar chillando] cridar. 3 [chirriar] grinyolar, garranyigar. 4 [una rueda] xerricar, xerriquejar. 5 fig [un color] ésser cridaner (o llampant). 6 [los cazadores] brillar. v tr 7 [reñir] escridassar [...]

Escridassar un esportista o un equip pel seu baix rendiment o per un comportament antiesportiu. [...]

v tr 1 [reprender] esbroncar, escridassar. 2 [avergonzar] avorrir, enfastidir, fastiguejar. v pron 3 avergonyir-se. 4 enfadar-se, ofendre's.  [...]