., commoure fortament l'ànim (d'algú). Escruix de pensar que l'han deixat morir de fam. Ell s'ha escruixit quan li hem dit que costava tants diners. Fa escruixir una maldat com aquesta. Fa escruixir de veure'l menjar!  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cruixir.  [...]

Commoure fortament l'ànim quelcom d'extraordinari per la seva anormalitat, enormitat, etc. [...]

Fer consentir greument alguna cosa una pressió, una tracció o una torsió massa fortes. [...]

v tr 1 hacer que se resienta. La neu ha escruixit les branques dels arbres, la nieve ha hecho que se resientan las ramas de los árboles. 2 [debilitar] quebrantar. El terratrèmol ha escruixit els fonaments, el terremoto ha quebrantado los cimientos. 3 abs fig estremecer. Escruixeix de pensar que l'a [...]

1 consentir-se. 2 Fig. Commoure. Impressionar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'escruixir o d'escruixir-se. [...]

El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple: La notícia de l'accident m'ha impactat molt. Pel que fa a l'adjectiu [...]

Acció d'escruixir o escruixir-se; l'efecte. [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [hacer temblar] estremir, sotragar. 2 fig esgarrifar, escruixir. v pron 3 estremir-se. Estremecerse de miedo, estremir-se de por.  [...]