Colpir d'espant. Ésser colpit d'espant. A l'espetec del llamp, tots s'esfereïren i corregueren a amagar-se. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com traduir.  [...]

Colpir d'espant. [...]

v tr 1 [colpir d'espant] aterrar, aterrorizar. v pron 2 aterrarse, aterrorizarse, horripilarse, horrorizarse.  [...]

espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esfereir o d'esfereir-se; l'efecte. [...]

Acció d'esfereir o d'esfereir-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [dar miedo] espantar, esglaiar, esfereir, espaordir. 2 colpir, sobresaltar. 3 [ahuyentar] espantar, foragitar. Asusta a las moscas con la mano, espanta les mosques amb la mà. 4 escandalitzar, ofendre. v pron 5 espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se, espaordir-se. Asustarse por (o con) nada [...]

[Se conjuga como: apretar] [en el sentido de â€?causar terrorâ€?, es regular] v tr 1 p fr [bajar al suelo] baixar, davallar. 2 p fr [tirar al suelo] aterrar, terrejar, abatre. 3 min [en los terreros] abocar, buidar. 4 p fr [enterrar] enterrar, colgar. 5 [causar terror] aterrir, esfereir. v intr 6 [...]

v tr 1 [con el látigo] fuetejar, xurriaquejar. 2 fig i fam [espabilar] espavilar. 3 [escamar] escamnar, escalivar. 4 amer [asustar] espantar, esfereir. v pron 5 fig espavilar-se. 6 [escamarse] escamnar-se, escalivar-se. 7 amer espantar-se, esfereir-se.  [...]