FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Por causada per la imminència d'un gros perill, d'una desgràcia sobtada. La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d'esglai. [...]
Viva contracció dels quatre membres i dels músculs del clatell, que apareix en els infants quan hom els deixa caure o quan senten un soroll molt fort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de segar o de segar-se els braços o les cames; l'efecte. segament de cames Sensació de paralització de les cames per efecte d'un gran esglai, d'una impressió forta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar un fort esglai (a algú). Una descàrrega llunyana va sangglaçar els excursionistes. La notícia l'havia sangglaçat. Tenir un fort esglai. En veure el seu company ferit, la noia es va tota sangglaçar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar esglai (a algú). N'hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem. Ésser pres d'esglai. Va estar a punt de caure a l'abisme: tots ens vam esglaiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pervingut a un exhauriment extrem de forces per malaltia o fatiga. Està afinat, no sé pas si podrà restablir-se. Els pobres nàufrags estaven exhaurits, afinats. Amb el semblant empal·lidit i desfigurat com el d'un mort, per efecte d'un esglai, un disgust, un accident [...]