FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar (una espasa, un floret, un sabre, etc.), fent esgrima. Emprar a tall d'arma (alguna cosa) per a atacar o defensar-se. Els arguments que esgrimí eren poderosos. [...]
v tr 1 esgrimir. 2 fig [un arma] esgrimir. 3 fig esgrimir. Esgrimió unos argumentos muy poco convincentes, va esgrimir uns arguments molt poc convincents. [...]
v tr 1 [una espasa] esgrimir. 2 [una arma] esgrimir, blandir. 3 fig esgrimir. Va esgrimir uns arguments molt poc convincents, esgrimió unos argumentos muy poco convincentes. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
brandar. L'envestí brandant l'espasa. brandir brandejar, íd. tirar florejar, fer brandar la punta de l'espasa. manejar jugar. Juga molt bé l'espasa, el sabre, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú combatent. Batre's a espasa. Manejar, esgrimir, l'espasa. Envestir l'enemic espasa en mà. Posar un militar l'espasa al servei de l'estranger, d'una causa política. estar entre l'espasa i la paret Estar en una situació de la qual és difícil sortir-se'n. passar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
finestra, etc., on van disposades les frontisses. muntant de tancar Muntant d'una porta, d'una finestra, etc., on hi ha el pany. Espasa grossa que cal esgrimir amb totes dues mans. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides vers el cap de l'escut. [...]