No reeixir en l'execució (d'alguna cosa), fer-la malament. El sastre m'ha esguerrat el vestit. Fer malbé. Ens esguerrarà tot el que hem fet fins ara. Esguerrar-se un projecte, una collita. Mutilar.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Tallar un membre o una part del cos a algú o ferir algú danyant-lo greument en una part del cos. [...]

v tr 1 [mutilar] lisiar, mutilar. 2 [fer malbé] estropear, echar a perder. No esguerris el vestit, no estropees el vestido. v pron 3 lisiarse, mutilarse. 4 estropearse.  [...]

fer, espatllar. desgraciar. El director d'orquestra ha desgraciat la cinquena simfonia. També en sentit moral. Les males companyies ens han desgraciat el noi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esguerrar.  [...]

Acció d'esguerrar o d'esguerrar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [lesionar] lesionar. 2 [mutilar] esguerrar, afollar, mutilar. v pron 3 esguerrar-se.  [...]

v tr i pron → esguerrar  [...]

v tr 1 esguerrar. v pron 2 esguerrar-se.  [...]