FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menció 1. Els actors cerquen la fama i l'esment continu del públic. Un fet digne d'esment. fer esment d'alguna cosa Fer-ne menció. Del que heu vist, no en feu esment a ningú. posar esment en alguna cosa Parar esment en alguna cosa. prendre esment d'alguna cosa [...]
m 1 [en frases verbals] [coneixença] conocimiento, noticia f. No tenia esment que li havien concedit l'indult, no tenía conocimiento de que le habían concedido el indulto. 2 [atenció] esmero, atención f. Posa esment a fer bé les coses, pon esmero en hacer bien las cosas. 3 [menció] mención f [...]
Menció que informa de l'existència d'uns drets de l'autor en una obra editada, generalment a la coberta o a la pàgina de crèdits, amb la finalitat de protegir-lo contra l'explotació il·legal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir, posar obstacle (a alguna cosa). Causar empatx o indigestió (a algú). Aquesta coca m'ha empatxat. Si menges tant t'empatxaràs. Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t'empatxis dels afers d'altri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta l'acció verbal en el seu punt inicial i momentani, sense parar esment en el seu possible desenvolupament posterior. Aspecte ingressiu. Injectiu 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir posseïdor, tenidor (d'alguna cosa), abastar, copsar. A veure qui l'haurà, aquesta plaça. És massa alt, aquell albercoc: amb la mà no el podràs pas haver. Ara te'l tiraré: vejam si l'heus. haver esment d'alguna cosa Tenir esment d'alguna cosa [...]