Reduir a miques. El pagès esmicolava les gleves a cops de peu. Amb el cop, el càntir es va esmicolar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Reduir a miques un aliment. [...]

v tr 1 desmenuzar, desmigajar, deshacer. v pron 2 desmenuzarse, deshacerse, hacerse añicos (o cisco).  [...]

que una substància sòlida s'esmicoli. estavellar, esmicolar una cosa llançant-la contra un cos o pegant-li cops. concassar, esmicolar una substància dura per mitjà d'un piló, etc. escarxar-se, esmicolar-se. espoltrir-se, íd. escrostonar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esmicolar o d'esmicolar-se; l'efecte. [...]

Fàcil d'engrunar, d'esmicolar. És un pa dur, engrunadís. És una terra engrunadissa. [...]

Esmicolar . He esmicat el pa per donar-lo als coloms. S'ha esmicat com una vaixella de terrissa. [...]

v tr p fr esmicolar, esbocinar.  [...]

v tr 1 desfilar, esfilegar, esfilegassar. 2 [dejando fleco] esfilagarsar. 3 [abejas] eixamenar, eixamar. 4 [desbriznar] esmicolar, esbocinar.  [...]