Espantar 1 1 i 1 2. S'espaordia només de pensar en la proximitat de la guerra.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'espaordir o d'espaordir-se; l'efecte. [...]

. Caure el cabell. Tenir algú tot el cabell blanc. cabells d'or Cabells rossos. fer estar amb els cabells drets Espaordir en gran manera. fer posar els cabells de punta Horroritzar. cabell d'àngel Confitura en fils que es fa amb la polpa de les carabasses de cabell d'àngel. [...]

v tr 1 [matar] estossinar [a clatellades]. 2 [derribar a uno] aterrar (o derrocar) a clatellades. 3 fig [vencer] dominar, oprimir. 4 fig [intimidar] aterrir, esparverar, estamordir, espaordir.  [...]

v tr 1 [dar miedo] espantar, esglaiar, esfereir, espaordir. 2 colpir, sobresaltar. 3 [ahuyentar] espantar, foragitar. Asusta a las moscas con la mano, espanta les mosques amb la mà. 4 escandalitzar, ofendre. v pron 5 espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se, espaordir-se. Asustarse por (o con) nada [...]

1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]