FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Esparta. Relatiu o pertanyent a Esparta o als seus habitants. Caracteritzat per una certa austeritat i rigidesa. Un esperit espartà. Una educació espartana. [...]
, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard
Aquesta vocal de suport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple:
Sense [...]