Espigar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr agr → espigar  [...]

1 espiguejar. El blat ja espigueja. 2 (espigar-sepron.) créixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 agr espigolar. 2 fig [en libros] espigolar. 3 tecnol espigar. v intr 4 [plantas] espigar, espiguejar. 5 fig espigolar. v pron 6 [personas] espigar-se, engrandir-se, créixer intr, pujar intr. 7 [las hortalizas] espigar-se.  [...]

f 1 bot espiga. 2 [tela] espiga. 3 tecnol [de la espada] espiga. 4 tecnol [de la herramienta] espiga, piu m, espigó m. 5 tecnol [clavija] clavilla, clàvia. 6 mar espiga. 7 echar espigas bot treure (o llevar) espiga, espigar, espiguejar.  [...]

caps (el blat) llucar (un arbre) guaixar, treure tija una planta. ullar grifolar, grifolejar, grifollar o grifonar grillar o germinar, treure grills, les llavors. tanyar i retanyar rebrotar (->), rebrollar, rebrostar mesar, fer un arbre la seva brotada. fillolar o fillolejar espigar o espiguejar [...]

, florir l'olivera. Cp. espigar, espiguejar o espigar-se: treure espiga els cereals, treure l'espigall o espigó la col, etc. Ant. Desflorir-se. Perdre la flor. 2 Fig. prosperar. 3 (florir-sepron.). Cobrir-se d'una capa de vegetacions criptogàmiques (el formatge, altres aliments, etc.). picar-se [...]