Rompre (una pinya). Pegar amb el puny clos al cap (d'algú). Mira que t'espinyaré! Espinyar el nas, els morros, a algú. haver-se d'espinyar Algú, haver de restar sense una cosa que volia o desitjava. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr 1 romper (o partir, o cascar) una piña. 2 [pegar amb el puny] dar un puñetazo. Vejam si t'espinyo!, ¡a ver si te doy un puñetazo!3 partir, romper. Li espinyaren el nas, le partieron las narices. 4 haver d'espinyar-se fig tener que aguantarse.  [...]

1 v. intr. xocar. 2 posar-se a. 3 v. tr. donar. flocar. Li va flocar una bufetada. entaferraro etzibar. Li va etzibar un cop de puny. fúmer fotre(vulg.) plantar propinar 4 abs. Donar cops a algú. batre cinglar tustar atuparo tupar(dial.) dardar, pegar fort. copejaro colpejar espinyar [...]

, obtenir una cosa difícil. congraciar-se. Es congracià el favor del ministre. obtenir (una cosa) a pols, sense ajuda d'altri. arribar i moldre, obtenir tot seguit el que hom es proposava. Ant. Haver-se d'espinyar. Perdre. Anar-se'n amb les mans buides. Quedar amb un pam de nas. Manuel Franquesa i [...]