Desposseir (algú) d'allò que li pertany. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr expoliar.  [...]

desposseir, robar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'espoliar; l'efecte. [...]

Espoliar. [...]

Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:  No s'escriu... S'escriu... explaiar esplaiar explanada esplanada expoliar espoliar exprémer esprémer extendre (i [...]

v tr [despojar] espoliar, expilar.  [...]

v tr 1 [desposeer] despullar, desposseir. Fue despojado de todos sus reinos, fou despullat de tots els seus regnes. 2 [espoliar] espoliar. Despojaron la casa, espoliaren la casa. 3 despullar. El viento ha despojado los árboles de su follaje, el vent ha despullat els arbres del seu fullam. v pron 4 [...]

privar. orbar desensenyorir despullar. El despullaren de tots els seus béns. plomar(en el joc. També fig.) pelar, íd. esquilar, íd. expropiar(de béns immobles) espoliar, desposseir injustament. destituir. Destituir algú dels seus béns. prendre(->) robar(->) Manuel Franquesa i [...]