Arrencar (una rama) d'una planta. Repenjant-s'hi, han esqueixat una branca de la figuera. Esqueixar-se una branca. esqueixar-se de riure Trencar-se de riure. Partir (un cos fibrós) segons la direcció de les seves fibres. Esqueixar bacallà.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Trossejar un aliment fibrós amb els dits, en tires i en el sentit de les fibres. [...]

Tallar les patates a trossos amb un ganivet sense arribar al final del tall i fent palanca amb el ganivet perquè s'acabi de trencar, de manera que deixin anar el midó. [...]

v tr 1 [esquinçar] desgarrar, rasgar, hacer jirones. 2 [una branca] desgajar, arrancar. 3 [un cos fibrós] desbriznar, deshebrar, deshilar. 4 tecnol [draps] esquinzar.  [...]

1 esgallar escuixar. Escuixar una branca. esbessar, esqueixar les besses (branques) d'un arbre. esgarrar(≠ esguerrar) esbrancaro desbrancar, esqueixar branques. 2 esquinçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esqueixar 2 i 3.  [...]

Esqueixar les besses (d'un arbre). [...]

Acció d'esqueixar o d'esqueixar-se. Condició d'esqueixat. [...]

Fer penques (d'una cosa), esqueixant-la longitudinalment. Espencar els suros. Tallar (el bacallà, la cansalada, etc.), a penques, a bocins. Esqueixar (una branca). [...]