Sostenir amb un o més estalons (alguna cosa). [...]

Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones. Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [apuntalar] sostener (o apuntalar) [con horcas u horquillas]. 2 [trepitjar] pisar [el talón]. 3 fig [seguir de prop] pisar los talones a.  [...]

1 esgarronar talonejar 2 seguir. 3 apuntalar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Estalonar². [...]

Estalonar². [...]

Acció d'estalonar, trepitjant els talons d'algú; l'efecte. [...]

Picar de talons a terra caminant. Pegar amb els talons (el cavall que hom munta). Estalonar². [...]

v tr [estalonar] perseguir, seguir de cerca, pisar los talones.  [...]