Atordir, deixar com mort, sense sentits. Esporuguir. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [atordir] aturdir, atontar. 2 [esporuguir] amedrentar, atemorizar.  [...]

estabornir, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'estamordir; l'efecte. [...]

v tr 1 [matar] estossinar [a clatellades]. 2 [derribar a uno] aterrar (o derrocar) a clatellades. 3 fig [vencer] dominar, oprimir. 4 fig [intimidar] aterrir, esparverar, estamordir, espaordir.  [...]

1 Deixar com mort. esmortir. Li van donar un cop tan fort al cap, que el van deixar esmortit. estamordir 2 Fig. abatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Deixar com mort, privar dels sentits i, aparentment, de la vida. estamordir atuir atordir estabornir 2 esmorteir. 3 (esmortir-sepron.). Perdre els sentits. desmaiar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

atordir, estabornir molt lleugerament. esterniar esbaltir(≠ abaltir) estordir estormeiaro estormeir esmortir estamordir estossar, estabornir a cops. (Cp. Estassar.) estossinar, íd. fer perdre els sentits fer perdre el coneixement Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]