Ésser de costum. En algunes comunitats s'estila que les dones portin vel. Fa anys que no s'estila fer l'amistat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron 1 [ésser de costum] estilarse. 2 [estar en ús] estilarse, estar de moda. El barret de copa ja no s'estila, el sombrero de copa ya no se estila.  [...]

soler. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr p fr 1 [destilar] destil·lar, degotar. 2 dr [una escritura] estendre. v intr 3 [acostumbrar] tenir per costum. Estila comer poco, té per costum menjar poc. v pron 4 estilar-se, estar en ús. Esta forma de vestir se estilaba hace un siglo, aquesta manera de vestir s'estilava fa un segle. 5 es [...]

v tr 1 privar. 2 [prohibir] privar. Le privó de su única diversión, el privà de la seva única diversió. v intr 3 [tener privanza] privadejar, privar. Privar con el príncipe, privadejar amb el príncep. 4 [estar de moda] ésser moda, estilar-se. v pron 5 privar-se, estar-se. Privarse de una cosa [...]

gastan muy deprisa, les soles es gasten molt de pressa. 9 [usarse, llevarse] estilar-se, portar-se, dur-se. Este tipo de sombrero ya no se gasta, aquesta mena de capell ja no s'estila. 10 [envejecer] envellir-se.  [...]

. Tenir un costum. soler usar. Usen llevar-se de matí. estilar-se, ésser de costum (s'usa exclusivament tractant-se d'accions humanes). A Barcelona s'estila sopar molt tard. ésser freqüent Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

hermano y yo nos llevamos dos años, entre el meu germà i jo hi ha dos anys de diferència. 52 [estar de moda] estilar-se, estar en ús. 53 [en aritmética] portar-ne. 54 fig i fam emportar-se, tenir tr. Se llevó una gran alegría, s'emportà una gran alegria. 55 fig i fam rebre tr. Llevarse una bofetada, rebre [...]