FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar tou. Estovar un matalàs. Estovar un rosegó amb aigua. La pluja ha estovat la terra. La calor ha estovat la cera. Tornar-se tou. La cera s'estova amb la calor. Fer perdre severitat, rigidesa, (a algú). Sap com enginyar-se-les per a estovar els seus pares. Algú, [...]
v tr 1 [fer tornar tou] ablandar, reblandecer. 2 [una bota] reblandecer. 3 fig [entendrir] ablandar, conmover. 4 fam [apallissar] dar una paliza, zurrar. v pron 5 ablandarse, reblandecerse. La cera s'estova amb la calor, la cera se ablanda con el calor. 6 [la tos] ablandarse, volverse blanda. 7 fig [...]