Imitar més o menys bé (algú o quelcom d'un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina. Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu. Canviar (quelcom d'un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal [...]

El verb que heu cercat es conjuga com fer.  [...]

v tr 1 [imitar] imitar, remedar. 2 [dissimular] disfrazar, desfigurar, disimular. Perquè no et coneguin, cal que estrafacis la veu, para que no te conozcan, debes desfigurar tu voz.  [...]

1 imitar. 2 canviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Reclam per a estrafer el cant de la perdiu. [...]

una temàtica religiosa, però conservant elements formals que fan reconeixedor l'original. Estrafer. Contravenir (a una llei, a un reglament, etc.).  [...]

Art de fer. Truc 4 2 . Artifici de càlcul. Obra de l'home feta amb art, amb habilitat, amb enginy. Focs d'artifici. Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d'una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar. No hi cerqueu [...]

v tr 1 [imitar] imitar, estrafer. Remedar los gestos de alguien, imitar (o estrafer) els gestos d'algú. 2 [para burlarse] escarnir, estrafer, contrafer.  [...]

v intr estrafer el crit de la daina.  [...]

desfaiçonar deturpar, desfigurar una cosa embrutant-la. En sentit fig., desfigurar la veritat, la història, les paraules d'algú. falsejar(la veritat, el sentit d'una paraula) estrafer, desfigurar la veu. Perquè no el coneguessin, estrafeia la veu. desencaixar-se(una persona), desfigurar-se-li [...]