Una cosa, descansar el seu pes sobre una altra. Esforçar-se amb insistència. Estirar amb força. El gos estrebava neguitós la cadena que el lligava. El gos, estrebant, va trencar la corretja. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 tirar, estirar. v intr 2 ant estribar, apoyarse pron.  [...]

1 v. intr. Descansar el pes d'una cosa sobre una altra. recolzar, fundar-se. 2 esforçar-se. 3 v. tr. estirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 min apuntalar. v intr 2 [estribar] estrebar.  [...]

v intr 1 descansar, estrebar ant. 2 fig consistir, recolzar, fonamentar-se pron, fundar-se pron, basar-se pron. En esto estriba tu suerte, en això consisteix la teva sort.  [...]

v tr 1 fam [apretar] prémer, pitjar, estrènyer, estrebar. 2 fam [atosigar] atabalar, marejar. 3 [estrujar] empentar, empènyer, donar empentes. No paraban de achucharme, no paraven de donar-me empentes. 4 [a un perro] aquissar, abordar, atiar.  [...]

discutibles. estrebar, fundar-se. La meva confiança estreba en la vostra clemència. recolzar(intr.), fundar-se. Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estrebar, estirar amb força. tirar, treure una cosa de lloc estirant-la sense aixecar-la. Els bous tiren l'arada. tibar, posar una cosa tensa estirant-la. estiregassar, estirar amb força. estirallar, íd. estireganyar, estirar una cosa fins a deformar-la. distendre, íd. allargassar, estirar [...]

1 v. intr. descansar. L'arc descansa sobre dues pilastres. insistir, descansar una cosa sobre una altra. carregar. La teulada carrega sobre dues parets mestres. gravitar recalcar, recolzar, una cosa, amb força, sobre el seu suport. estrebar, descansar el pes d'una cosa sobre una altra. 2 [...]