FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina i mètode que pren l'estructura com a principi bàsic d'explicació dels fenòmens estudiats. Teoria lingüística descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema orgànic de relacions entre elements solidaris entre ells [...]
Teoria lingüística descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema de relacions entre unitats que constitueixen entre elles una estructura, de manera que la modificació d'un element de l'estructura comporta una modificació del conjunt del sistema. [...]
Mètode que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructurat, a partir dels elements del qual es pot conèixer la seva natura i el seu funcionament. [...]
Paradigma de les relacions internacionals segons el qual els elements de la cultura humana s'han d'entendre a través de la seva relació amb una estructura o sistema global superior, la qual està per sobre dels actors o els agents individuals. [...]
Mètode que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructurat, a partir dels elements del qual es pot conèixer la seva natura i el seu funcionament. [...]
Mètode emprat modernament en les anomenades ciències socials i que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructural, a partir dels elements del qual se'n pot conèixer la natura i el funcionament. [...]
Escola clàssica basada en procediments lingüístics per tal de comparar principis d'associació lògica en les cultures i descobrir estructures mentals universals. [...]
Mètode que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructurat, a partir dels elements del qual es pot conèixer la seva natura i el seu funcionament. [...]