Derrotar completament (l'enemic). Envair (un país, una ciutat) provocant-ne la devastació. Amb les armes a la mà esvaïren aquell territori. Dissipar 1. Aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S'ha esvaït la nuvolada. Desmaiar-se [...]

El verb que heu cercat es conjuga com traduir.  [...]

v tr 1 [l'enemic] desbaratar, deshacer. 2 [un país, una ciutat] invadir, ocupar. 3 [dissipar] disipar, extinguir. 4 fig desvanecer, disipar. Esvair una sospita, desvanecer una sospecha. v pron 5 [dissipar-se] disiparse, extinguirse. 6 fig disiparse, extinguirse, desvanecerse. 7 [defallir [...]

1 derrotar. 2 envair. 3 dissipar, desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esvair, dissipar. [...]

Acció d'esvair o d'esvair-se; l'efecte. [...]

Treure el capot (a algú). Esvair la nuvolada que encapota (el cel). El vent de ponent ha desencapotat el cel. Ara que el cel s'ha desencapotat, podem començar l'excursió. [...]

quilòmetre. Haver-hi boira. Fer boira. Una boira espessa. Escampar, esvair, el vent la boira. boira baixa [o boira assolada, o boira aterrada] Boira formada per estrats que se situen arran de terra a les valls, planes o fondalades. boira encelada Capa de boira a certa altura de terra. boira gebradora [...]

v tr 1 [esvair] disipar, desvanecer, esfumar. v pron 2 disiparse, desvanecerse, esfumarse. La boira ja s'ha esduït, la niebla ya se ha disipado.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 esvair, dissipar. 2 [colores] atenuar, degradar, esmorteir. 3 fig [sospechas, dudas] esvair, dissipar. 4 fig i p fr [envanecer] envanir. v pron 5 [disiparse] esvair-se, dissipar-se, esvanir-se. 6 [desmayarse] esvanir-se, acubar-se, esvair-se, desmaiar-se. 7 [...]