Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [un animal] destripar, despanzurrar fam. 2 fig [un mur, un atuell, etc] rajar, partir, hender.  [...]

1 estripar. 2 trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esventrar; l'efecte. Les obres d'esventrament del carrer. [...]

v tr 1 fam [destripar] esventrar. 2 fig esventrar. Un edificio completamente despanzurrado por las bombas, un edifici completament esventrat per les bombes.  [...]

1 Treure les tripes, la tripa, d'algú o d'algun animal. esventrar esbudellaro desbudellar desentranyar esfreixurar esbaconar(un porc) mocaro esmocar, treure la moca o tripa. Es diu esp. dels peixos. 2 esquinçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

baix un animal escorxat. esbotzar, obrir una cosa prement o picant. desobstruiro desembussar, obrir un conducte que s'havia tapat per un embús. desbarrar, obrir una cosa fent-la cessar d'estar barrada. esventrar, obrir el ventre a un animal; fendre completament un atuell, un mur, etc. desopilar [...]

el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntaro despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces(una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: rompre. 3 (trencar-sepron.) rompre(intr.). Les ones [...]