Desprendre (matèria gasosa), emetre (un vapor, una olor). El perfum, la flaire, que exhala una flor. Els gasos que les plantes exhalen. Exhalar un sospir. Exhalar la seva còlera. Un gas, una olor, etc., desprendre's. De les roses s'exhalava una flaire suau. Els miasmes que s'exhalen [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Desprendre, emetre, expel·lir el cos quelcom a través de l'aire. [...]

Esplaiar, donar expansió a un sentiment. [...]

v tr 1 exhalar. Exhalar un olor, exhalar una olor. 2 exhalar el espíritu (o el último suspiro) exhalar l'ànima (o l'esperit, o la vida, o el darrer sospir, o l'últim sospir).  [...]

v tr 1 [una olor, etc] exhalar, despedir. 2 fig [un sospir, un crit] exhalar, lanzar. 3 fig exhalar, despedir. Els seus ulls exhalen serenor, sus ojos exhalan serenidad. 4 fig [esplaiar] desahogar, desfogar. Exhalava la seva tristesa plorant, desahogaba su tristeza llorando. 5 exhalar el darrer [...]

1 emetre. 2 (exhalar-sepron.) emanar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer, exhalar, pudor. Aquesta carn put: és passada. Pudir-li a algú l'alè, els peus. Puts a ceba: en deus haver menjada. pudir com una guilla Fer molta pudor. pudir a alguna cosa Fer-la témer. Això put a traïdoria. La repetició, la persistència, etc [...]

So planyívol, inarticulat, que ens fa exhalar un dolor, una pena que ens afligeix. Els gemecs dels ferits. Els gemecs del vent. [...]

Excretar en forma de vapor. Un teixit orgànic, una planta, etc., exhalar vapor d'aigua. Una cosa secreta, deixar-se endevinar, esdevenir coneguda. [...]