Trametre (alguna cosa, especialment mercaderies), a una destinació. Elaborar amb les formalitats establertes (un document oficial, una butlla, un privilegi, etc.) per poder-lo lliurar a l'interessat. Donar curs (a les causes o afers). Donar o publicar (un acte o decret). Apressar-se, f [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr [Se conjuga como: pedir] 1 [enviar] expedir. 2 dr expedir. Expedir un certificado, expedir un certificat. 3 [dar curso] expedir. 4 fig fer expeditivament.  [...]

v tr 1 [trametre] expedir, enviar. 2 dr [despatxar] expedir, despachar. Expedir un certificat, expedir un certificado. 3 [donar curs] expedir, despachar.  [...]

enviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

expedir v tr-despatxar / expedir v tr Publicar o trametre un document oficial, un privilegi, una butlla, etc. [...]

Expedir de nou. [...]

Acció d'expedir; l'efecte. La primera expedició de mercaderies. Anada o tramesa de gent, de naus, etc., a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, esportiu. Una expedició al pol Nord. [...]

Ofici de canceller. Oficina al servei del canceller en la presidència del govern, en una ambaixada o en una delegació diplomàtica. Antigament, oficina dirigida per un canceller, encarregada d'expedir o de copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics. [...]

de panellets. Érem tres a despatxar i no podíem donar l'abast. Servir (un client) en un establiment públic, atendre'l. Que ja us despatxen? Manquen molts clients per despatxar. Acabar (un afer). És un assumpte que em cal despatxar aviat. Expedir 1 2. On despatxen les [...]