Fer sortir del camí. Perdre el camí. L'ovella s'ha extraviat. Una cosa, perdre's. Se li va extraviar el carnet d'identitat. Fer sortir del camí de la virtut. Abandonar el camí de la virtut. Amb aquesta mala companyia t'extraviaràs.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [desorientar] extraviar. 2 perdre. Me han extraviado el informe, m'han perdut l'informe. v pron 3 extraviar-se. Nos extraviamos por el bosque, ens vam extraviar pel bosc. 4 [una cosa] extraviar-se. 5 fig [la mirada] perdre's. 6 fig [llevar mala vida] extraviar-se [...]

v tr 1 [descaminar] extraviar. 2 fig [desencaminar] extraviar, descaminar, desencaminar, desviar, torcer. Les males lectures l'han extraviat, las malas lecturas le han extraviado. v pron 3 extraviarse. 4 fig extraviarse, descaminarse, desencaminarse, desviarse, torcerse. 5 [perdre's una cosa [...]

desencaminar, perdre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [desviar] desviar. 2 [extraviar] extraviar.  [...]

-da adj 1 [participio pasado de extraviar] 2 [perdido] extraviat -ada, perdut -uda. 3 fig [de mala vida] perdut -uda, esgarriat -ada. 4 fig [lugar] retirat -ada, solitari -ària. 5 fig [ojos, mirada] perdut -uda. Mirada extraviada, mirada perduda.  [...]

v tr 1 extraviar. Qui m'ha esbarriat els papers del calaix?, ¿quién me ha extraviado los papeles del cajón?2 [escampar] desparramar, esparcir. No esbarriïs les escombraries per terra, no desparrames la basura por el suelo. v pron 3 [escampar-se] desparramarse, esparcirse.  [...]

1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]