FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cedir, sense vacil·lar. Tenir-se ferm, aguantar-se ferm. de ferm Sense afluixar. Li va pegar de ferm. en ferm En condicions fermes, no subjectes a tal o tal eventualitat. Comprar en ferm. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut [...]
Superestructura d'una carretera, que suporta directament el trànsit i que descansa sobre l'esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta. [...]
-a adj 1 firme. Els músculs ferms, los músculos firmes. 2 [que no trontolla, no vacil·la] firme, seguro -ra. Un gest ferm, un gesto firme. 3 [lloc segur] firme. Terra ferma, tierra firme. 4 [robust] fortachón -ona. 5 [persona] majo -ja. Sembla un noi molt ferm, parece un chico muy majo. 6 [que [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inconcussa. Una prova inconcussa. Ant. Precari. Primparat. Vacil·lant. Tou (dit també d'una persona). Caduc. Balder. Inestable. Inconstant. Flasc. 3 Fer-se ferm (dit d'una persona): Ratificar-se. Entossudir-se. Refermar-se. Insistir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Ferm dotat d'una major proporció de porus, que permet l'absorció de l'energia acústica generada pel pas dels vehicles a més a més de facilitar l'escolament de l'aigua de la pluja. [...]
