Morir 1 1. El malalt ha finat.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 finar, morir. v pron 2 [finar] finar intr, morir-se. 3 fig delir-se. Finarse por irse de viaje, delir-se per anar-se'n de viatge.  [...]

v intr 1 [morir] fenecer, finar p fr, morir. 2 fig [cessar d'existir] extinguirse pron, desaparecer.  [...]

morir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer adquirir nou vigor, nova vida, (a una cosa decandida, que semblava pròxima a finar). Ventant fort, el revifaràs, aquest foc. Adquirir nou vigor, nova vida. La meva germana, amb els aires de muntanya, s'ha revifat tota. Revifar-se una flama. [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] morir, finar.  [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] 1 [morir] morir, finar. 2 [terminarse] finir, finalitzar.  [...]

[Se conjuga como: dormir] v intr 1 morir, expirar, finar, transir. 2 fig morir. Costumbres que mueren, costums que moren. 3 fig [terminar] morir. La carretera muere en este pueblo, la carretera mor en aquest poble. 4 fig morir-se pron. Morir de deseo, morir-se de desig. 5 morir de repente morir de [...]

com Al caure de la tarda, en acabar-se la tarda. Caure el vent. anar-se'n. El mal de queixal se n'ha anat. extingir-se. Extingir-se una família. expiraro finar, cessar, esp. allò que té una durada definida. complir, finir una durada determinada. Demà compleix el [...]