Mancar de força, vigoria, etc., per a no cedir, per a fer un treball, per a persistir en una empresa. Va flaquejar un puntal, i tot el cadafal va anar a terra. Les cames li flaquegen: ja no pot córrer més. La memòria em comença a flaquejar. A mig fer, no flaquegis. Una cosa [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr 1 [les cames, la memòria] flaquear. 2 [una paret, una columna] flaquear. 3 [escassejar] escasear.  [...]

1 cedir fer aigües vacil·lar fer figa 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

enemics. Oposar resistència. Jo em resisteixo a creure-ho. Ell vol emportar-se'm; però jo m'hi resisteixo. Aguantar, suportar sense cedir, sense flaquejar, etc. La biga no podrà resistir tant de pes. Jo no sé com podeu resistir les seves impertinències. [...]

sucumbir a dificultats econòmiques. anar-se'n a l'aigua Un negoci, un projecte, fracassar. L'empresa familiar se'n va anar a l'aigua i es va quedar sense feina. fer aigües una nau Entrar-hi l'aigua. fer aigües algú Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una [...]

v intr 1 [vacilar] flaquejar. Me flaquean las piernas, em flaquegen les cames. 2 [edificio, columna] flaquejar.  [...]

v tr 1 falsejar, falsar ant. Falsear el pensamiento de un filósofo, falsejar el pensament d'un filòsof. 2 arquit bisellar, obliquar. v intr 3 p fr [flaquear] flaquejar, cedir. 4 mús falsejar, dissonar.  [...]

v intr 1 [aflojar] afluixar, minvar, amainar. 2 [flaquear] fluixejar, flaquejar.  [...]

v intr 1 [los animales] flaquejar, fer figa. 2 mús [un instrumento] grinyolar, garranyigar. 3 fig i fam [remolonear] ronsejar. 4 fig i fam [portarse mal] fer porcades. 5 fig i fam [una máquina] fer figa.  [...]