FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer blegar-se o corbar-se a poc a poc (alguna cosa). Fer que (algú) cedeixi a poc a poc, que s'avingui a alguna cosa. Les bigues, els cabirons, les llates, etc., de sostres o de teulades, torçar-se cap avall per efecte del pes que suporten sumat al seu propi pes. El bigam comença a f [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, flectir. Modificar (un element lingüístic) per flexió. Flexionar una paraula. Un element lingüístic, admetre flexió. Les conjuncions no flexionen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de flectir o de flectir-se. La flexió d'una biga. La flexió de la cama, del braç. Plegament caracteritzat per un canvi brusc de pendent, però sense ruptura. Procediment morfològic amb què algunes llengües expressen les categories gramaticals, com ara el [...]