Desencaminar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 [desencaminar] descaminar, desviar. 2 fig descaminar, desviar, descarriar. v pron 3 descaminarse, desviarse.  [...]

desencaminar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 pervertiment corrupció depravació degeneració degradació gangrena(fig.) foraviament, acció de foraviar o pervertir. desviament(moral) 2 vici. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 corrompre. podrir(fig.) depravar gangrenar(fig.) foraviar malejar desencaminar perdre. Les males companyies l'han perdut. Cp. desedificar 2 (pervertir-sepron.) encanallar-se embretolir-se emmaleir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]