Mostrar-se més o menys fosc, tirar a fosc. Fer-se fosc. Deuen ésser les set: ja fosqueja.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr 1 oscurecer. 2 [fer-se fosc] oscurecer, hacerse de noche, anochecer. Deuen ésser les set: ja fosqueja, deben ser las siete: ya oscurece.  [...]

v. intr. Fer-se fosc. negrejar. A les cinc ja negreja, a l'hivern. vesprejar envesprir enllustrar-se. Haurem de tornar a casa: ja s'enllustra. començar a fer-se fosc caure la tarda fer-se de nit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Part del dia que comprèn les darreres hores de la tarda incloent-hi el crepuscle vespertí. de vesprada A la vesprada. Proposà al seu xicot de veure's el dissabte de vesprada havent dinat. Ens trobarem de vesprada, quan comenci a fosquejar.  [...]

ara no gosa sortir de casa. Quan va començar a fosquejar, no ens vam veure amb cor de seguir i vam girar cua.  [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] vesprejar, fosquejar, fer-se fosc, fer-se vespre.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 p fr enfosquir, obscurir, entenebrir. v intr 2 [anochecer] fosquejar, vesprejar, fer-se fosc.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 enfosquir, obscurir. 2 [volver poco inteligible] enfosquir, obscurir. v intr 3 fer-se fosc, fosquejar, enfosquir-se. v pron 4 [el cielo] enfosquir-se, obscurir-se.  [...]

v. intr. vesprejar, fosquejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]