FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar-se corrent per tal d'evitar un dany, un perill. Fuig: si no, t'agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies. Alguna cosa, allunyar-se ràpidament. El capell, amb el vent, li va fugir del cap. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell [...]
v intr 1 [anar-se'n] huir. En veure'm fugí precipitadament, al verme huyó precipitadamente. 2 fig irse pron, volar. El barret, amb el vent, li va fugir del cap, el sombrero, con el viento, voló de su cabeza. 3 [escapar-se] huir, fugarse pron, escaparse pron. Fugir de la presó, huir de la prisión [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enfugir-se escapar-se(->) desbandar-se evadir-se, esp. de la presó. fer-se escàpol. Els lladres s'han fet escàpols. escapolir-se esquitllar-se posar-se en fuita guillar(fam.) esconillar-se, fugir de por. fúmer el campo fotre el camp(vulg.) donar (o girar) les espatlles girar cara [...]
fugir escapar-se evadir-se
Les formes catalanes equivalents a l'expressió castellana darse a la fuga són fugir, escapar-se, evadir-se, escapolir-se, etc., segons el context.
La policia no sap com han fugit els tres presos, La policia no sap com s'han escapat els tres presos, etc.
Convé notar [...]
.
En canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple:
He sentit dir a la Júlia moltes bestieses.
He sentit que la Júlia deia moltes bestieses.
Vaig veure'l fugir davant meu.
Vaig veure que fugia davant meu.
[...]
