Un corrent d'aigua, emportar-se terra (de les seves vores). [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [les aigües corrents] derrubiar.  [...]

v tr [las aguas corrientes] garfullar, descarnar, endur-se la terra de. El río derrubia la orilla, el riu garfulla la ribera.  [...]

escorrancar. L'aiguat ha escorrancat tot el marge. aixaragallar(->) garfullar, un corrent d'aigua endur-se terra de les seves vores. Cp. corroir, endur-se, emportar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 treure(->) llevar(->) endur-se emmenar arrossegar cabdellar, emportar-se amb ella una cosa que rodola. L'allau cabdellava arbres, cases i tot el que trobava. arrabassar arrapar(esp. referint-se a un estat d'èxtasi, a la mort). erosionar, endur-se terres, l'aigua. garfullar, íd. 2 [...]

des de terra amb una sirga o corda. portar(o traginar) a ròssec garfullar, un corrent d'aigua (riu, etc.) arrossegar terra de les seves vores. Cp. estirar, emportar-se 2 (arrossegar-sepron.) anar a rossegons 3 Fig. ocasionar, obligar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [robar] furtar. 2 [engañar] estafar [en el pes]. 3 fig [terreno de la orilla] emportar-se pron, menjar-se pron, garfullar. 4 fig [plagiar] saquejar, plagiar. 5 [apartar] apartar, arrambar. 6 [esconder] amagar, apartar, treure del davant. 7 hurtar el cuerpo (o el hombro) fig fugir d'estudi [...]