FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de l'or, del sofre o d'un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga. Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera. De raça mongòlica. Color [...]
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant o molt pesant, dura, de fibra recta i amb una olor suau que recorda el moscatell, amb el duramen d'un color entre groc i marró grisós i l'albeca d'un color [...]
Fusta procedent de Malàisia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), semipesant, tova, de fibra recta, amb el duramen de color groc o marró grogós i l'albeca d'un color entre gris grogós i blanc grogós, emprada en fusteria interior i [...]
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara l'aparició de taques cloròtiques grogues en forma d'empedrat en les fulles. [...]
Sindicat dominat parcialment o completament per una empresa, una patronal o un grup d'empresaris o accionistes, de manera que no té voluntat real de defensar els interessos dels treballadors. [...]
Color groc, un dels colors que hom distingeix en l'espectre solar; entre el taronja i el verd. Les longituds d'ona de la llum groga són compreses entre 5 700 i 5 970 Å. [...]
